Sant Pere de Ribes vol que el Massís del Garraf sigui declarat Parc Natural

Font: Eix Diari (10/02/2014)

L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes s’ha adherit al manifest que està promovent l’Ajuntament de Gavà i altres administracions i associacions per tal de sol•licitar la declaració de l’Espai Natural Protegit del Massís del Garraf com a Parc Natural.

L’equip de govern municipal va presentar una moció en el Ple del mes passat a instància del  Consell Municipal de Medi Ambient, que en la seva darrera reunió ja havia tractat aquest tema i acordà donar-hi suport, a més de fer-ne difusió per tal fomentar que tant entitats, associacions, partits polítics i també persones a títol individual s’hi adhereixin. La proposta va ser aprovada amb el suport dels grups municipals d’UM9, CiU-ViA, ICV-EUiA i l’abstenció del PSC i PP.

El document explica que al llarg dels darrers anys, la consolidació del Parc del Garraf com a oferta de proximitat de lleure i de contacte amb la natura per a milions de persones, i la constatació de l’enorme pressió que pateix aquest territori tant proper a la conurbació barcelonina, han palesat la necessitat d’incrementar la protecció d’aquest espai adoptant una figura de protecció de rang superior. Aquest fet està fonamentat en diverses propostes originades al voltant d’un important consens ciutadà, propostes que reclamen la declaració del Garraf com a Parc Natural d’acord amb la Llei d’Espais Naturals, i així ho demanen a la Generalitat de Catalunya.

 

Les comarques barcelonines registren les millors dades econòmiques en cinc anys

Font: Gabinet de Premsa i Comunicació, Diputació de Barcelona (10/02/2014)

Les xifres de la conjuntura socioeconòmica de la demarcació de Barcelona del quart trimestre del 2013 reflecteixen les variacions més positives dels darrers cinc anys, sobretot en el mercat de treball de la província, que mostra dades molt favorables en l’ocupació i l’atur estimats, els dos principals indicadors.

Així, segons consta a l’Informe de conjuntura de la província de Barcelona del quart trimestre de 2013, elaborat per la Diputació de Barcelona, la població ocupada estimada augmenta desprès de 21 trimestres consecutius de descens, amb una variació interanual del 2,3%, que situa la xifra total d’ocupats estimats en 2.068.631. Destaca l’augment del 14% dels ocupats a temps parcial, el creixement més important des de l’any 2005, i que situa la xifra d’ocupats estimats amb contracte a  temps parcial en 341.348. Els ocupats registrats continuen en xifres negatives, un 0,2% interanualment, però amb el descens menys important des de l’any 2007.

La població aturada ha baixat més d’un 10% interanual, descens que no es donava des de l’any 2006, i que situa la xifra total d’aturats estimats en 579.375. La taxa d’atur de 16 a 64 anys ha baixat 2,4 punts percentuals respecte l’any anterior, i se situa en el 21,9%, xifra que comença a establir una tendència a la baixa en els darrers trimestres.

Les xifres d’exportacions i turisme continuen sent positives

El nombre de centres de cotització registrats (dada que s’aproxima al nombre d’empreses) a la província de Barcelona s’ha reduït un 0,2% interanual el quart trimestre de 2013, el menor descens des de 2007.

La província de Barcelona ha exportat béns per un valor superior als 40.000 MEUR en els 11 primers mesos de 2013, xifra similar a la del mateix període de l’any anterior, i continua com la província més exportadora amb molta diferencia sobre la segona.

El nombre de turistes que han visitat la demarcació de Barcelona en tot el 2013 se situa entorn dels 10 milions de persones, xifra que es manté en els darrers tres anys, i a més el grau d’ocupació al desembre se situa en el 39%, 3,5 punts percentuals més que l’any anterior.

Durant tot el 2013, l’aeroport de Barcelona ha superat els 35 milions de passatgers, un 1% superior respecte l’any anterior, la xifra més alta de passatgers des que es disposen dades, i continua mes a mes superant els seu propi record. De fet, durant el mes d’agost va superar, per primera vegada a Madrid-Barajas.

Llibre blanc de la cultura del Penedès

Font: Institut d’Estudis Penedesencs i web Llibre Blanc

Referència Llibre Blanc:

A l’Institut d’Estudis Penedesencs l’avala una trajectòria d’estudi, projecció, i difusió de la cultura penedesenca. És en el marc d’aquesta trajectòria i d’aquest interès que neix el projecte del Llibre Blanc de la Cultura al Penedès.

El Llibre Blanc de la Cultura al Penedès es concep, d’una banda, com unaaproximació diagnòstica a la cultura al territori (1a fase), i  de l’altra com unprocés participatiu (2a fase) que ha de servir de base pels debats sobre el present i el futur de la cultura al Penedès.

L’elaboració del Llibre blanc de la cultura al Penedès ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i de la Fundació Obra Social de Caixa Penedès.

Documentació del Llibre Blanc i seguiment del procès:

http://www.iepenedesencs.org/llibreblanc/index.php

El Govern aprova la delimitació de l’àmbit de planificació territorial del Penedès

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat (4/2/2014)

Un total de vuit municipis de la comarca de l’Anoia han decidit continuar inclosos dins de l’àmbit de planificació de les Comarques Centrals

El Govern ha aprovat avui l’acord pel qual s’adscriuen a l’àmbit funcional de planificació territorial parcial de les Comarques Centrals determinats municipis de l’Anoia. Aquest acord és conseqüència de la creació de l’àmbit de planificació territorial del Penedès, establert per la Llei 23/2010, de 22 de juliol.

Segons aquesta Llei, l’àmbit del Penedès està integrat per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, excepte els municipis d’aquesta comarca que manifestessin explícitament la seva voluntat de pertànyer a l’àmbit de les Comarques Centrals. Un decret aprovat posteriorment pel Govern va regular el procediment perquè els ajuntaments de l’Anoia s’hi poguessin pronunciar.

A més, l’adscripció a l’àmbit de planificació de les Comarques Centrals no es considerava automàtica, per simple comunicació per part del municipi, sinó que exigia que es garantís la continuïtat territorial dels àmbits afectats. És per aquest motiu que el Decret regulava tot un seguit de tràmits a superar pels municipis de l’Anoia per tal de concretar la seva adscripció, com ara que es fes mitjançant un acord del Ple municipal i que no es trenqués la continuïtat ni de l’àmbit territorial del Penedès ni de les Comarques Centrals.

Finalment, els municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana van manifestar la seva intenció de formar part de l’àmbit de les Comarques Centrals.

Atès que tots es troben a la part nord de la comarca, els seus termes municipals són contigus i no perjudiquen la continuïtat dels àmbits ni del Penedès ni de les Comarques Centrals, la seva adscripció es va acceptar.

Una vegada aprovat l’àmbit de planificació territorial del Penedès pel Consell Executiu, s’acordarà la formulació del Pla territorial parcial corresponent.

Més informació del planejament territorial clicant AQUÍ

El Pacte per a la Indústria insta la Generalitat a incorporar 138 propostes al pla de govern

Font: Sala de Premsa de la UPC (gener 2014)

Els màxims representants de les institucions, agents socials i societat civil que aglutinen la plataforma Pacte per a la Indústria a Catalunya, entre els quals s’inclou la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), van lliurar el 7 de gener directament al president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, un catàleg de mesures per situar les polítiques industrials al centre de l’estratègia per a la revitalització industrial i econòmica de Catalunya i la recuperació de l’ocupació.

El Pacte per a la Indústria, creat el desembre de 2012, està format pels sindicats CCOO i UGT, les patronals Foment del Treball i Pimec, les universitats UB, UAB i UPC, i els col·legis d’Economistes, Enginyers Tècnics Industrials i Enginyers Industrials de Catalunya. Les mesures que el 7 de gener van presentar al president del Govern català, Artur Mas, —un total de 138 i que van ser aprovades el passat mes de juny— comprenen diversos àmbits que van des del finançament, la formació, i la recerca i el desenvolupament, fins a la política de clústers i el desenvolupament d’infraestructures i energia, tot en el marc europeu per al desenvolupament industrial (Europa 2020). Les propostes basteixen una estratègia per sortir de la crisi amb l’impuls del creixement, l’increment de la competitivitat i la capacitat exportadora i la recuperació dels nivells d’ocupació anteriors a la crisi.

No hi pot haver una economia forta sense una indústria forta. Aquest és el missatge que el Pacte per a la Indústria ha volgut fer arribar al Govern i al seu president. Només una resposta industrialista pot treure Catalunya de la greu crisi actual com ho ha fet en el passat. L’ampli perímetre d’activitats, que a Catalunya van des de la manufactura com a nucli central fins als serveis a la indústria, la recerca i la difusió del coneixement, han de ser la sòlida base d’una economia productiva i competitiva per al segle XXI.

El agents socials i econòmics representats per Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez per la part sindical, Joaquim Gay de Montellà i Josep González per part de les organitzacions empresarials, el rector Enric Fossas i els vicerectors Carme Panchón i Manel Sabés, en representació de les universitats catalanes, i Jordi Guix, Narcís Bartina i Joan B. Casas, pels col·legis professionals, juntament amb Joan Trullén, president del Pacte per a la Indústria, han demanat al president un compromís ferm per traslladar en els pròxims mesos a l’agenda de govern les propostes del Pacte per a la Indústria, dotant-les pressupostàriament i amb calendari d’execució. Així mateix, la petició s’estén a fer del Consell Català de l’empresa l’organisme de concertació social permanent per als temes de política industrial.

Document del Pacte PROPOSTES-+-INDUSTRIA-FINAL

Primera Taula de Debat Especialitzat del Pla de desenvolupament econòmic i social del Garraf

Ahir a la tarda, a la seu del Consell Comarcal del Garraf, es va realitzar la primera taula de debat especialitzat del Pla de desenvolupament econòmic i social del Garraf, amb la participació d’una trentena d’interlocutors de diversos sectors econòmics i socials de la comarca, així com representants tècnics i polítics dels ajuntaments.

Aquesta sessió va permetre recollir un conjunt d’aportacions, a partir de la resposta a una pregunta feta als participants parliament, sobre tres propostes, que per la seva transcendència, transversalitat, contingut o capacitat de desencadenar altres beneficis, puguin tenir un potencial per activar un entorn favorable pel seu desenvolupament en l’activitat econòmica i/o en el teixit social de la comarca.

En total van sorgir seixanta propostes relacionades amb diverses temàtiques. La demanda de més cooperació en àmbits de la formació, l’emprenedoria i la innovació i la necessitat de potenciar els recursos del territori per ser més atractius van centrar bona part de les intervencions.

Amb aquest debat es buscava reflexionar sobre quines són les línies que es mantenen vàlides i quins han de ser els nous eixos per al desenvolupament econòmic i social de la comarca. Els participants també van rebre prèviament un resum dels plans i línees estratègiques realitzats els darrers anys, un document que està disponible a les webs del Consell Comarcal i Node Garraf.

L’equip de la UPC, que col·labora en la redacció del Pla, farà unes primeres conclusions d’aquest debat i presentarà propostes a la propera taula de debat.

Material pel debat LLIBRE0.0