El Garraf tindrà un estudi de les seves urbanitzacions

L’estudi, que elaborarà la Diputació de Barcelona, inclourà anàlisi i diagnosi de les urbanitzacions de baixa densitat

Divendres passat es va presentar a la premsa l’inici de l’estudi sobre les urbanitzacions de baixa densitat de la comarca, un document que serà elaborat per la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i que inclourà anàlisi i diagnosi d’aquesta problemàtica, així com formulació d’estratègies i actuació per la planificació de polítiques d’habitatge.

 La iniciativa de realitzar aquest estudi va sorgir del Consell Comarcal del Garraf, conscient de les dificultats que pateix la ciutadania que resideix a les urbanitzacions. Gerard Figueras, president de l’ens comarcal va recordar que “una de les característiques més singulars del Garraf que és el gran número d’urbanitzacions que tenim, més enllà dels nuclis urbans i que suposen no només milers de quilòmetres de carrers i camins, sinó també d’espais residencials que estan, en molts casos, fora de l’ordenació territorial urbanística convencional”. També va comentar que “volem fer una feina conjunta d’anàlisi de quina és la situació d’aquestes urbanitzacions i veure a partir d’aquesta fotografia quines són les estratègies que se’n poden derivar”.

Pels municipis és un repte donar serveis als ciutadans de les urbanitzacions, de la mateixa forma que a la resta de ciutadans del nucli urbà, segons va comentar Ramon Mut, diputat delegat d’urbanisme i habitatge, que també va detallar que en el termini de quatre mesos “l’estudi ha d’abastar els municipis de Cubelles, Canyelles i Olivella, amb la idea d’arribar en un any a tota la comarca i després a tota la demarcació”.

El treball pretén ser un inventari sobre l’estat concret de cada urbanització, que permeti detectar les necessitats de la població que hi viu i que es troba en situació de manca de serveis o de mobilitat, o d’alguna particularitat específica de la situació d’aquests habitatges. Ana Mochales, gerent de serveis d’habitatge i urbanisme, va explicar que “es farà una prova pilot per detectar les necessitats que tenen les urbanitzacions, possibles vies de solució i sobretot, detectar amb molt detall cada particularitat de cada urbanització, de manera individualitzada i amb mecanismes de participació de les persones que hi viuen”.

A la roda de premsa també hi van assistir representants dels tres municipis de menys de vint mil habitants. Joan González Escofet, primer tinent d’alcaldia de Canyelles, va comentar que “ens trobem urbanitzacions que encara no tenen serveis mínims com aigua, electricitat, seguretat i accés a la propietat en situació normal i poder dur a terme aquests serveis, per un municipi com Canyelles, és molt complex perquè comporta un cost molt elevat per nosaltres”.

Per la seva part, Marta Verdejo, alcaldessa d’Olivella, es va mostrar molt satisfeta per aquesta iniciativa i va comentar que al seu municipi “hi ha una realitat paradoxal: el 10% del territori correspon a municipi, mentre el 90% restant està distribuït en urbanitzacions”. També va comentar que enguany “el municipi es troba en processos d’urbanitzacions sense acabar, reparcel·lacions no fetes, registres de parcel·les que encara no estan inscrits i se’ns dificulta l’acabament de les urbanitzacions”. D’altra banda, l’alcaldessa va explicar que el municipi no té xarxa de clavegueram, la seva implementació costa vint-i-set milions d’euros i el seu pressupost és de tres milions i mig.

Joaquim Macià, alcalde accidental de Cubelles, va afirmar que la problemàtica al seu municipi és diferent, “hi ha algunes urbanitzacions més estructurades, però també hi ha algunes que encara requereixen d’alguns serveis, perquè la zona en que abans hi havia un hort, després hi va haver un traster, el traster es va convertir en garatge, després en caseta i la caseta ara és una mansió, per dir-lo d’alguna manera”. Va comentar que “la realitat cadastral d’aquelles zones no és real, però s’està fent la revisió per catalogar totes les cases”.

Finalment, Marc Macià, conseller d’ordenació territorial i habitatge va dir que “estem convençuts que els resultats que obtindrem seran igualment traslladables a altres ens de la província que també fan polítiques supramunicipals d’habitatge i també serviran per altres estudis”. El conseller també va comentar que es preveu que l’estudi final, amb l’anàlisi de les urbanitzacions de tota la comarca, estigui enllestit en el curs d’un any.

Alcaldes i alcaldesses del Garraf debaten sobre el Pla de desenvolupament econòmic i social del Garraf

Divendres passat es va dur a terme l’últim Consell d’Alcaldies de la legislatura 2011-2015.

16 de març de 2015

Divendres passat es va reunir l’últim Consell d’Alcaldies de la legislatura 2011-2015. La reunió, a la què van assistir el president del Consell Comarcal del Garraf i els alcaldes i alcaldesses de la comarca, es va centrar en la presentació del Pla de Desenvolupament Econòmic i Social del Garraf per part de Juan Luis Ruiz, president de l’ens comarcal; Iolanda Sánchez, consellera comarcal d’Ordenació Territorial i Habitatge i Gerard Llobet, assessor del Consell en temes d’ordenació i infraestructures territorials.

Durant la reunió es va recordar que aquest treball, realitzat de forma conjunta entre el Consell Comarcal del Garraf, NODE Garraf Agència de Desenvolupament i el Departament  d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya amb la participació d’agents socials i econòmics de la comarca i ciutadans a títol personal, conté 39 propostes d’estratègies, accions i projectes per al desenvolupament de la comarca, articulades al voltant dels quatre eixos: paisatge, proximitat, connectivitat i competitivitat.

Constituir el Parc Agrari del Garraf, establir un pla de camins comarcal, integrar les urbanitzacions il·legals, fomentar un turisme amb arrels de paisatge, fomentar el quilòmetre zero, homogeneïtzar les infraestructures amb la Regió Metropolitana de Barcelona, vertebrar el territori amb les carreteres comarcals i locals, augmentar el servei de transport públic, estendre les xarxes i serveis de telecomunicacions al conjunt de la comarca, estimular la participació ciutadana i la participació público-privada, atraure inversions de valor afegit, impulsar la reindustrialització, activar l’ocupació, fomentar la formació a totes les edats, renovar els sectors econòmics madurs i impulsar els sectors econòmics estratègics, són algunes de les estratègies incloses al Pla.

Ruiz va agrair als alcaldes i alcaldesses la seva participació a reunions i iniciatives de la seva legislatura i va explicar que aquest treball, que està a disposició dels ajuntaments, s’ha plantejat amb la idea de fer propostes de futur, des del vessant econòmic i social. En relació a la cooperació municipal, el president del Consell Comarcal va manifestar que “hi ha molt camí a recórrer” i va destacar la necessitat de diàleg entre tots els ajuntaments i l’ens comarcal, “per tal d’afrontar un futur que també ha de tenir connotacions comarcals, un futur que passa per una decidida voluntat de treballar en xarxa, des de la lleialtat institucional”.

El president del Consell Comarcal i els alcaldes i alcaldesses van acordar portar aquest document de treball al ple comarcal del mes d’abril, per la seva aprovació. Així mateix, des de l’ens comarcal es demanarà que es doni compte d’aquest Pla als plens i grups municipals dels ajuntaments.

Tretze Consells d’Alcaldies durant l’actual legislatura

Durant l’actual legislatura es van dur a terme tretze Consells d’Alcaldies amb la finalitat de reflexionar i debatre conjuntament diversos temes sobre la comarca. Al llarg d’aquests anys es van compartir algunes iniciatives com el manifest dels alcaldes i alcaldesses reclamant augment de les inversions per la comarca del Garraf i la revisió dels augments dels peatges a l’autopista C-32, les reflexions sobre el contingut de la reforma de la Llei de governs locals i hisendes local, la Campanya “Garraf: Peatge Just”, les dificultats de les famílies amb vulnerabilitat alimentària i els projectes per afrontar-los conjuntament, entre d’altres.

Aquestes reunions van ser compartides amb persones que han ostentat aquests darrers anys càrrecs d’alta responsabilitat al país i a la comarca:  la vicepresidenta Joana Ortega, els consellers Ferran Mascarell i Felip Puig, la consellera Neus Munté, el secretari d’infraestructura Ricard Font, el director general de transport i mobilitat Pere Pedrosa, el director general d’administració local Jordi Souto, el president de l’ACM Miquel Buch i el conseller delegat de Node Garraf Manel Milà. També van assistir als Consells d’Alcaldies Albert Serra, llicenciat en Economia i professor d’ESADE;  els representants del Fòrum dels Síndics, encapçalats pel Síndic de Vilanova Josep Ibars, així com diferents entitats socials i empresarials.

39 propostes per al desenvolupament econòmic i social del Garraf

Les propostes s’articulen al voltant dels quatre eixos establerts en l’elaboració del Pla de desenvolupament econòmic i social del Garraf

18 de desembre de 2014

Ahir es va presentar a la Masia d’en Cabanyes el Pla de Desenvolupament Econòmic i Social del Garraf, que conté 39 propostes d’estratègies, accions i projectes per al desenvolupament de la comarca, articulades al voltant dels quatre eixos establerts: Paisatge, proximitat, connectivitat i competitivitat.

Completar i estructurar el sistema d’espais oberts, constituir el Parc Agrari del Garraf i impulsar aquest sector, establir un pla de camins comarcal, integrar les urbanitzacions il·legals i fomentar un turisme amb arrels són algunes de les estratègies de paisatge. En l’àmbit de la proximitat, es proposa repensar els equipaments en xarxa, limitar l’extensió urbana compactant els nuclis urbans més consolidats, dotar de centres urbans i serveis a les urbanitzacions, fomentar el quilòmetre zero, establir mecanismes territorials de compensació, entre d’altres.

Homogeneïtzar les infraestructures amb la Regió Metropolitana de Barcelona, vertebrar el territori amb les carreteres comarcals i locals, augmentar el servei de transport públic, estendre les xarxes i serveis de telecomunicacions al conjunt de la comarca, fomentar el teixit social, cultural i econòmic i crear un pla director per al Port de Vilanova i la Geltrú són algunes de les accions que es proposen per millorar la connectivitat.

En relació a la competitivitat, es proposa estimular la participació ciutadana i la participació público-privada, atraure inversions de valor afegit, gestionar conjuntament els polígons d’activitat econòmica per densificar l’activitat i generar urbanitat, impulsar la reindustrialització, activar l’ocupació, fomentar la formació a totes les edats, renovar els sectors econòmics madurs i impulsar els sectors econòmics estratègics, entre d’altres.

La planificació d’aquestes estratègies, segons explicava el professor Carles Llop, s’ha abordat de “baix a dalt”, és a dir que es basa en la força de les iniciatives locals i no en l’arribada d’un gran inversor exterior. Aquest model es fonamenta en una idea de creixement econòmic que tregui més partit del capital físic, social, econòmic, cultural, etc.

L’elaboració del Pla de Desenvolupament Econòmic i Social del Garraf s’ha realitzat en un treball conjunt entre el Consell Comarcal del Garraf, NODE Garraf, Agència de Desenvolupament i el Departament  d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la participació d’agents socials i econòmics de la comarca i ciutadans a títol personal.

El procés va començar el 9 de desembre del 2013 quan es va presentar públicament l’inici de la redacció del Pla. La primera taula de debat amb agents socials i econòmics es va dur a terme el 28 de gener d’aquest any i el 12 de juny es van presentar els principals resultats, que posaven de relleu aquells objectius, estratègies i projectes d’abast comarcal més urgents i capaços d’afavorir els objectius compartits. A partir d’ara, segons va explicar la Presidenta de l’àrea d’Ordenació Territorial i Habitatge, Iolanda Sánchez, el document es farà arribar als ajuntaments, per tal que el validin i finalment el Consell Comarcal l’aprovi, per començar a aplicar-lo.

Presentació del Pla de Desenvolupament Econòmic i Social del Garraf 2014-2020

Dimecres 17 de desembre a les 19h, a la Sala de Voltes de la Masia d’en Cabanyes, es presentarà el Pla de desenvolupament econòmic i social del Garraf pel període 2014 – 2020.

Per a cadascun d’aquests eixos, el Pla proposa un conjunt de línies de treball, que caldrà desenvolupar amb accions i projectes els propers anys. El Pla, realitzat conjuntament pel Consell Comarcal del Garraf i l’Agència de Desenvolupament Node Garraf, és un instrument que també es posa a disposició de la resta d’administracions i del món econòmic i social en el seus àmbits de treball.

La presentació d’aquest Pla anirà a càrrec de Carles Llop i Tonet Font, de l’ETSAV – UPC i comptarà amb la participació Rosa Huguet, Alcaldessa de Canyelles i Presidenta del Node Garraf i Iolanda Sánchez, presidenta de l’Àrea d’Ordenació Territorial del Consell Comarcal del Garraf.

L’acte és obert a tota la ciutadania. Es prega confirmar assistència enviant un correu a plagarraf@ccgarraf.cat.

Horari: 19h

Lloc: Masia d’en Cabanyes. Sala de les Voltes

 

Us enllacem el darrer document desprès de la celebració de la segona taula de debat.

(document subjecte a modificacions): PDESG2014 (cliqueu per obrir)

Paisatge, proximitat, connectivitat i competitivitat: eixos de treball del Pla de desenvolupament econòmic i social del Garraf

Així es va confirmar durant la segona taula de debat, realitzada el passat 12 de juny a la Masia d’en Cabanyes

Paisatge, proximitat, connectivitat i competitivitat són els eixos de treball sobre els quals s’elaborarà el Pla de desenvolupament econòmic i social del Garraf. Així es va confirmar durant la segona taula de debat, realitzada el passat 12 de juny a la Masia d’en Cabanyes.

Al llarg de la sessió es va fer l’explicació del procés posterior de la taula de debat celebrada el mes de gener i de les aportacions rebudes després. Durant aquests mesos, l’equip de la UPC que fa els treballs de suport del Pla, dirigit pel professor Carles Llop, ha fet l’anàlisi i la diagnosi, que han de permetre concloure amb un nou enfocament del territori, per tal d’activar els seus recursos cap a noves orientacions.

Completar el sistema d’espais oberts, treballar per constituir un parc agrari comarcal, continuar treballant el Pla de camins, establir un pacte comarcal per l’habitatge, fomentar la producció de “quilòmetre zero”, definir el model comercial, crear incubadores econòmiques, socials i culturals, són algunes de les propostes que es van poder analitzar.

Els assistents van validar els eixos i accions proposades i van fer noves aportacions. També van demanar que el Pla i les accions i programes que se’n derivin, puguin ser compartits entre tots els actors públics i privats de la comarca. Des del Consell Comarcal del Garraf es va informar que s’ha creat el bloc https://plagarraf.wordpress.com/ com a espai d’informació i participació, on es pot consultar la documentació treballada a les diverses taules de debat.

Aquest procés del pla de desenvolupament econòmic i social del Garraf, que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, clourà amb la presentació final dels treballs, prevista per a la tardor.

Segona Taula de debat

 

 

El proper 12 de juny celebrarem la 2a Taula de Debat.

A les 17h a la Sala Alexandre de Cabanyes, a la Masia d’en Cabanyes (Camí de la Masia d’en Cabanyes s/n).

Disposeu del material de debat CLICANT AQUÍ (la descàrrega de l’arxiu triga uns moments).

L’arxiu amb els capítols de Resum i les Bases conceptuals de l’Esquema de Coherència el teniu CLICANT AQUÍ

Preguem que confirmeu l’assistència a: plagarraf@ccgarraf.cat

 

Es preveu la creació de 133.000 nous llocs de treball a la RMB durant el període 2015-2020

Font: Pacte Industrial de la RMB (09/04/2014)

El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona ha presentat l’estudi “Prospectiva de necessitats d’ocupació i formació a la RMB (2015 i 2020)“. L’estudi aporta dades estratègiques de les tendències del mercat de treball a la regió amb l’objectiu de contribuir a adaptar l’oferta formativa a les futures demandes d’ocupació.

L’estudi és una adaptació pionera a l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona de l’estudi “Oferta i demanda de qualificacions a Europa: previsions a mig termini fins al 2020” que el Cedefop (Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional) va realitzar l’any 2010, sobre tendències de les futures necessitats de qualificació a Europa. De fet, la Comissió Europea insisteix en la recomanació als estats membres de millorar els mecanismes de previsió de l’evolució del mercat de treball.

La presentació s’ha celebrat a la Sala d’actes de l’edifici El Vagó del recinte de l’Escola Industrial i ha anat a càrrec de Carles Ruiz, president del Comitè Executiu del Pacte Industrial i alcalde de Viladecans; M. Rosa Fiol, presidenta de la Comissió de Formació del Pacte Industrial i directora general d’AEBALL; Oriol Homs, director general de la Fundació CIREM i coordinador de l’estudi, i Carles Rivera, coordinador gerent del Pacte Industrial.

Carles Ruiz, president del Comitè Executiu del Pacte Industrial, ha destacat que “la millor estratègia de política industrial s’ha de basar en l’educació i la ciència” i ha insistit en la importància “d’adaptar el model de formació actual a les necessitats futures del mercat de treball”. Ruiz ha assegurat que des de l’àmbit municipal “es pot contribuir a la planificació de la formació a la Regió Metropolitana de Barcelona identificant les necessitats d’ocupació i formació a nivell local”. Per això ha reclamat la “col·laboració de tots els agents per tirar endavant les propostes de l’estudi, que poden contribuir a la creació d’ocupació durant els propers cinc anys”. Carles Rivera, coordinador gerent del Pacte Industrial, ha reafirmat el compromís del Pacte per continuar aportant elements per al debat i per a la competitivitat del territori metropolità.

RESULTATS DE L’ESTUDI

1. Es preveu la creació de 133.000 nous llocs de treball a la Regió Metropolitana de Barcelona durant el període 2015-2020.

Per al conjunt del període 2010-2020, la variació anual mitjana de la demanda d’ocupació serà del 0,60%, que equival a lacreació d’uns 136.000 llocs de treball nous al llarg d’aquests deu anys, però que majoritàriament (uns 133.000) es crearan a partir de 2015. Durant el període 2015-2020 l’ocupació augmentarà principalment en el sector serveis(116.900 llocs de treball), lleugerament en els sectors de la indústria (12.500) i la construcció (4.100), i tindrà un petitdescens en el sector agrícola (-300).

2. El sector d’activitat on més creixerà l’ocupació durant el període 2015-2020 és el comerç.

En relació amb els sectors d’activitat a la RMB per al conjunt del període 2015-2020 podem observar que el sectors on es concentrarà un creixement per sobre de la mitjana seran el comerç (1,97% anual i 35.100 llocs de treball), les activitats immobiliàries i de lloguer i serveis professionals i científics (1,98% i 27.900), l’hoteleria (2,91% i 25.600) i lesactivitats artístiques, culturals i d’entreteniment, activitats associatives i altres serveis (1,75% i 17.200).

3. El 84% de la demanda d’ocupació per al període 2010-2020 provindrà de la demanda de reposició

La principal conclusió de l’estudi és que el 84,2% de la demanda d’ocupació que es generarà fins al 2020 a la RMB prové de la demanda de reposició, és a dir, aquella que cobreix les necessitats futures de substitució de treballadors en llocs de treball ja existents, derivades de la migració, la mobilitat entre ocupacions i les sortides del mercat de treball (jubilacions, inactivitat voluntària, defuncions, etc.).

4. La demanda d’ocupació serà més especialitzada i creixerà més en persones amb estudis de FP.

La tendència que es projecta de la demanda d’ocupació implica una forta reducció de llocs de treball corresponents a treballadors amb un nivell d’estudis baix, que tendiran a ser substituïts per treballadors amb un nivell d’estudis mitjà. Juntament amb això, s’observa que la demanda d’ocupació tendirà a vincular-se a una major especialització i a les formacions professionals, ja que els CFGM (Cicles Formatius de Grau Mitjà) i els CFGS (Cicles Formatius de Grau Superior) són, amb diferència, els nivells d’estudis que es preveu que augmentin més. Finalment, també els estudis universitaris mostren un cert augment.

PROPOSTES DE MILLORA

Les projeccions de creixement de l’ocupació a la RMB en el període 2010-2020 mostren la necessitat, a llarg termini, d’ampliar la població activa i, a curt i mitjà termini, una clara necessitat de reciclar i incrementar el nivell de qualificació de la població activa actual.

Algunes de les prioritats que proposa l’estudi són:

• Augmentar el nivell de formació de les persones amb un nivell menor de qualificació, amb una especial atenció als joves.
• Experimentar amb fórmules innovadores d’ocupació-formació.
• Desenvolupar plans de formació pels sectors amb més creixement potencial.
• Cal incrementar la inversió en educació secundària post-obligatòria, amb especial atenció als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior.
• Foment de la formació als sectors industrials.

Connectat amb les polítiques de foment de la reindustrialització de la RMB caldria promoure una oferta relacionada als projectes en curs i en especial a les indústries manufactureres i als serveis a aquestes indústries. Caldria identificar les empreses amb projectes d’innovació i de reindustrialització i associar-hi un pla de formació específic per cobrir les seves necessitats de mà d’obra qualificada.

Enllaç al Quadern

El Garraf recupera llocs de treball

Font: Diari de Vilanova (22/03/2014)

El Garraf és una de les comarques catalanes que han tancat el 2013 amb xifres positives pel que fa a creació d’ocupació i nombre d’empreses. Això és el que recull l’Informe ADEG de conjuntura econòmica corresponent al segon semestre del 2013,  que es presentarà a finals d’aquest mes de març. També mostra una dinàmica molt positiva el Baix Penedès. L’Alt Penedès, en canvi, encara arrossega la pèrdua de llocs de treball del sector financer, que es van produir amb l’adquisició de Caixa Penedès per part de Banc Sabadell.
Tot i que en el tercer trimestre de 2013 no es va crear ocupació en cap de les comarques catalanes, durant el quart trimestre un total d’11 comarques van crear llocs de treball. Cal recordar que en el 2011, quan es va produir una lleu recuperació, es van comptabilitzar entre sis i set comarques en positiu. Per tant, aquest és el millor registre des de l’inici de la crisi. Això no obstant, en tancar el 2013 al conjunt de Catalunya encara no es registrava creació neta d’ocupació i, de fet, queia un 0,3% respecte del 2012.
El bon comportament amb què el Garraf tancava el 2013, durant el qual l’atur es va reduir un 5%,  sembla que es manté durant l’actual 2014. Tot i que al gener hi va haver un molt lleuger repunt de l’atur, la desocupació tornava a baixar durant el mes de febrer. I aquest descens ha estat superior del de la mitjana catalana.

Més informació de l’Informe ADEG a http://www.adeg.cat/cat/index.php

Catàleg del paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona

Font: Generalitat de Catalunya (27/02/2014)

• El document analitza tots els valors paisatgístics d’aquest àmbit  i proposa els objectius de qualitat que n’hauran de guiar l’evolució
• Reconeix 27 unitats de paisatge i identifica cinc paisatges que requereixen una atenció especial

El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha presentat avui el Catàleg del paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona als agents territorials, abans que la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya (CPTUC) en faci l’aprovació inicial.

La Regió Metropolitana de Barcelona, en deu trets

El Catàleg del paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona abasta les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf, i en fa una caracterització paisatgística per després fixar 11 objectius generals de qualitat paisatgística i proposar una sèrie de criteris i accions per tal d’assolir-los.

El catàleg de paisatge identifica els 10 trets principals que caracteritzen el paisatge d’aquest àmbit: el fet urbà, amb una extensa xarxa de ciutats; la urbanització de baixa densitat; la densitat d’infraestructures viàries, logístiques, industrials i de serveis; elspatrons d’assentament i nuclis de població singulars, com ara l’Eixample de Barcelona, els veïnats rurals formant carrers o els nuclis estructurats pel sistema de rieres al Maresme; la xarxa d’espais naturals; el patrimoni arquitectònic, principalment modernista, medieval, noucentista i contemporani; la singularitat dels paisatges de vinyes i de la pedra seca ; les valls al·luvials i deltes de tradició agrària del Llobregat i de la Tordera; el mosaic agroforestal, i els fons escènics formats per les muntanyes més emblemàtiques.

Els paisatges de la Regió Metropolitana

El Catàleg divideix l’àrea de la Regió Metropolitana de Barcelona en 27 unitats de paisatge, que ocupen una extensió total de 285 km², definides segons el creuament de dades sobre la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents) amb d’altres de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements identitaris) i els resultats d’una consulta ciutadana.

Cada unitat és cartografiada i acompanyada d’una fitxa que concreta, per a aquella àrea, tots els factors analitzats per a la totalitat de la Regió Metropolitana, al temps que proposa objectius de qualitat específics.

Paisatges d’atenció especial

El Catàleg dedica un capítol a alguns paisatges de la Regió Metropolitana de Barcelona que mereixen una atenció especial, bé sigui per la seva singularitat o bé pel fet de necessitar mesures de gestió i planificació específiques.

• El paisatge agroforestal del Vallès. Tot i la intensa urbanització d’aquesta zona, hi perviu un mosaic de conreus herbacis de secà, paral·lels a les franges de bosc de les muntanyes baixes. El catàleg aposta per distingir-hi àmbits de gestió i d’ordenació, assignant-hi objectius diversos.

 

• El paisatge de vinyes del Penedès. Es caracteritza per un patró agrícola molt definit i una estructurada xarxa de camins rurals, així com per la seva dimensió i llarga història. Es proposa promoure la diversitat paisatgística de la plana, potenciar la xarxa de carreteres locals i de camins rurals i assegurar la correcta integració paisatgística de l’eix territorial d’infraestructures.

 

• El paisatge dels espais agrícoles del Maresme i la Tordera. Tipificat pels cultius d’horta en estructura lineal al llarg de les valls, en el cas del Maresme, i pels conreus herbacis de regadiu en la vall fluvial i el delta, en el cas de la Tordera. El Catàleg insta a definir figures de protecció que reconeguin els espais i productes agraris de qualitat i tractat els entorns degradats tot recuperant l’espai agrícola.

 

• El paisatge del congost de Montcada, que presenta una barreja de teixits forestals, agraris, de ribera i urbans, però amb un encaix molt poc harmònic. Per aquest motiu, s’aconsellen mesures per restaurar els paisatges que actuen com a frontissa, així com accions per millorar els espais adjacents a les infraestructures viàries i ferroviàries.

 

• El paisatge del corredor del Llobregat. Es tracta d’un espai alterat per la construcció d’infraestructures i el creixement tant dels nuclis urbans com dels polígons industrials. Aquestes dinàmiques han desnaturalitzat el corredor fluvial i han desfigurat les característiques parcel·les agràries de regadius i fruiters. El Catàleg considera necessari requalificar i consolidar les franges de paisatges que es disposen al llarg d’aquest corredor.

Eines de suport a la planificació territorial

Els catàlegs són uns documents informatius de caràcter tècnic que serveixen de suport per a la planificació territorial i també d’orientadors, atès que els instruments sectorials han de recollir les seves propostes.

L’Observatori del Paisatge de Catalunya, ens de suport a la tasca de la Generalitat de Catalunya en matèria de paisatge, és l’organisme responsable de coordinar la redacció dels Catàlegs, per encàrrec del Departament de TES.

A hores d’ara, estan aprovats definitivament els catàlegs del paisatge de les Terres de Lleida, del Camp de Tarragona, de les Terres de l’Ebre, de les Comarques Gironines i de l’Alt Pirineu i Aran. En aquest moment s’està ultimant la redacció del de les Comarques Centrals.

Un procés de participació obert al territori

Els catàlegs de paisatge se sotmeten a un curós procés de participació ciutadana per tal de recollir els suggeriments de les institucions i les entitats del territori i dels ciutadans interessats.

Així, en el cas del de la Regió Metropolitana unes 1.700 persones han expressat la seva opinió mitjançant tallers, estudis d’opinió i consultes web (http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs_participacio.php).

Enllaç d’interès: Observatori del Paisatge de Catalunya

Presentació del Quadern 8 del Pacte Industrial

Font: Pacte Industrial de la RMB (18/02/2014)

Accessibilitat en transport públic col·lectiu als polígons d’activitat econòmica de la RMB

La millora de l’accessibilitat en transport públic als polígons afavoreix la competitivitat de la indústria, proporciona accés a un mercat de treball més ampli, i contribueix a la sostenibilitat del territori.

El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, en col·laboració amb l’Autoritat del Transport Metropolità, ha realitzat un estudi per conèixer l’oferta de transport públic de què disposen els treballadors per accedir als polígons de la regió metropolitana i ajudar a planificar la seva mobilitat.

Els resultats mostren que un 80,6 % dels treballadors dels polígons de la Regió Metropolitana de Barcelona gaudeixen d’una accessibilitat en transport públic bona, un 6,9% millorable i un 12,5% deficient. Per tant, moltes persones tenen dificultats per accedir al seu lloc de treball en un temps raonable.

El Barcelonès és la comarca amb una millor accessibilitat, mentre que l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental són les comarques que tenen més treballadors amb accessibilitat deficient o millorable. D’aquestes, el Baix Llobregat és la comarca amb un major nombre de treballadors afectats, però, en termes relatius, l’Alt Penedès és la que té un percentatge més gran de treballadors amb mala accessibilitat.

L’estudi proposa millorar l’oferta d’autobús als polígons -creant noves línies, augmentant la freqüència de pas o variant la ubicació d’algunes parades-, i també millorar els accessos a peu i en bicicleta; i així contribuir a un model de mobilitat més sostenible.

Enllaç relacionat: 58.000 treballadors dels polígons de la Regió Metropolitana de Barcelona tenen mala accessibilitat en transport públic